Què faríem tu i jo si de sobte s'acabés el món?
Vindries a buscar-me, aniríem a un indret perdut
per aixoplar-nos el cor.
Què faríem tu i jo si de sobte s'omple la foscor?
Potser podríem fer-hi un foc, mirar a l'horitzó
mentre tot es trenca a poc a poc.
Que el món sembla la merda i jo vull seguir mirant
des d'una caseta a tocar la vall d'en Bas.
I que ens hi hagi por
i que ho remulli tot
però que ens enxampi amb el cor a la intempèrie.
I que rebenti tot
i s'esmicoli el món
però que ens enxampi amb el cor a la intempèrie.
Busco, busco maneres d'avançar i no em surto, surto.
Miro al meu voltant i només hi veig fum, hi veig fum.
No som conscients del que hem perdut.
Però avui l'engegar la ràdio ho ha sentit tan bé
que ens queden quatre dies i que avui anem pel tercer.
Perquè el món se'n va a la merda
i jo vull seguir mirant
des d'una caseta
a tocar la casa a mans.
I que ens hi hagi por
i que ho remulli tot
però que ens enxampi amb el cor a la intempèrie.
I que rebenti tot
i s'esmicoli el món
però que ens enxampi amb el cor a la intempèrie.
I que rebenti tot
i s'esmicoli el món
però que ens enxampi amb el cor a la intempèrie.
I que rebenti tot
i s'esmicoli el món
però que ens enxampi amb el cor a la intempèrie.
I que rebenti tot

però que ens enxampi amb el cor a la intempèrie.
I que rebenti tot


Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya