Ara que tinc 20 anys, ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta i em sento llilassant.
Ara que em sento capaç de cantar si una altra canta,
avui que encara tinc veu i encara puc creure en Déu,
vull cantar les pedres, la terra, l'aigua, el blat i el camí que vaig trepitjant.
A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre i al vent que al matí ve a besar-me el rostre,
vull alçar la veu per una tempesta, per un raig de sol,
o per un sinyol que ha de cantar al vespre.
Ara que tinc 20 anys, ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta i em sento llilassant.
Ara que tinc 20 anys, avui que el col se m'embala
per un moment d'estimar o en veure una infant dura,
vull cantar l'amor, el primer, el darrer, el que et fa patir, el que vius un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tots sols, sense cap amor per passar pel món.
Vull alçar la veu per cantar a les homes que han nascut en peus,
que viuen d'en peus i que d'en peus moren.
Vull i vull i vull cantar avui que encara tinc veu, qui sap si podré demà.
Però avui només tinc 20 anys, avui encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta i em sento bullillassant.