Qui té els ulls a cal Ferrer es pot pensar
ben bé que els bancs són seu la gent,
solamente són el carrer, el pòtol i el panxut.
I això és una absurditat perquè la veritat a mi em sembla evident,
és que hi són per acollir els amors al seu debut.
Les parelletes que els bancs públics fan,
que laixen de petons,
de petons,
ignorant que els miren de viatge els vianants honestos.
Les parelletes que els bancs públics fan,
que laixen de petons,
de petons,
tot dient-se tòpics que rinclons són ben trempades com iamont.
I s'agafen de la mà,
parlant de l'endemà del color del paper,
complir el seu dormitori amb tons plens de dolçor.
I s'hi veuen ell fumant i ella potser grudant al seu feliç recer,
escollint possibles noms pel seu futur nadó.
Les parelletes que els bancs públics fan,
que laixen de petons,
de petons,
ignorant que els miren de viatge els vianants honestos.
Les parelletes que els bancs públics fan,
que laixen de petons,
de petons,
tot dient-se tòpics que rinclons són ben trempades com iamont.
La família Tudorici es troba pel camí una visió semblant,
llança els guars inquisidors contra el duet insà.
Tanmateix tota la toia,
pare,
mare,
noia,
filles,
paret,
sant,
prou voldrien en el fons poder-los imitar.
Les parelletes que els bancs públics fan,
que laixen de petons,
de petons,
ignorant que els miren de viatge els vianants honestos.
Les parelletes que els bancs públics fan,
que laixen de petons,
de petons,
tot dient-se tòpics que rinclons són ben trempades com iamont.
Quan el temps haurà passat,
quan s'hagin apagat els somnis i la sang,
quan el cel se'ls omplirà amb un núvol fosc i aixut,
sols llavors veurem prou clar que
folcarrers enllaquen seien en un banc,
que van viure el millor tros del seu amor perdut.
Les parelletes que els bancs públics fan,
que laixen de petons,
de petons,
ignorant que els miren de viatge els vianants honestos.
Les parelletes que els bancs públics fan,
que laixen de petons,
de petons,
tot dient-se tòpics que rinclons són ben trempades com iamont.