Un petit dimoni en la flor de la vida,
de cama lleugera i mirades pregones,
duia randallavis una margarida
i corria alegre que sapa pallones.
Quan arriba als límits de la seva vila
*** la ventafocs entre punta i cretones
i li diu salut,
fas tota la fila
de voler venir a caçar papallones.
Ella ben contenta de deixar la cel·la,
tot seguit es muda com les més bufones,
tots dos de bracet i amb vent a la vela
se'n van a caçar papallones.
No sabien pas en marxar aquell divendres
que el bosc esperava les seves hormones.
Un fiploc esclaven els cors massa tendres,
els cors dels qui caçen papallones.
Ell que es posa tendre i ella l'apostrofa,
no és pas entre aquestes rodonoses bessones,
sota la faldilla o enmig de la tofa
que pots aspirar a trobar les papallones.
Els llavis ardents que cridaven compte
van ganxar-hi els seus plens de farumones.
Foren tants petons que van perdre el compte,
ho jurem com bones papallones.
Amb l'ànima encesa van tornar a la vila
prometent-se de tornar d'altres estones.
Mil cops o dos mil,
molts més,
una pila,
tots dos junts a caçar papallones.
Però mentre s'estimin,
mentre els núvols foscos carregats de penes siguin altres zones,
volarem felices arreu d'aquests boscos que ells no pensaran a caçar,
a caçar papallones.