Ha sorgit al llarg del temps
Una gran tarannina
L'amor de qui estima
N'ha cosit tots aquests fils
Per dibuixar una vida
I les llunes van canviant
T'he après a llorar amb calma
Encara que em fas falta
La pell fina de les mans
La confiança i l'olor
I has marxat massa viat
Sento que em deixo cosas
Per explicar-te sola
I per estimar-nos més
Com si no hagués passat mai res
Com un somni estrident
N'ha sortit un mocador
Que és com una carícia
Un fil de seda intensa
I jo que me'l guardo de record
Fet de pedaços
De color valent y maravallos
Ya te acabeo
Ya te acabeo
Ya te acabeo
Ya te acabeo
Ya te acabeo
Ya te acabeo
Ya te acabeo
Se t'emporto allà on vaig, ets la meva acompanya, quan penso en aquest viatge.
Marcho amb tu, estel lluminós, cap a Turquía, vora el mar, i un farcell a sota el braç.
Amb tot l'amor que m'has donat.
Aaaaaaaaaah