Fent el mort, somrient en son saure,
me n'adono de la gran sort que tinc i que estic envoltat de gent maca,
que bonic finalment i soc feliç.
Ciutadella macosa,
avui és casa i imagino a nina a viure aquí.
Poc a poc amb paciència i disfrutant,
que triomfar està molt sol.
Pobre valorat,
i que del joc la millor part és jugar.
Que quan guanyes és que ja s'ha acabat.
Ciutadella macosa,
avui és casa,
i imagino a nina a viure aquí.

Imagino acabar aquí fent-me gran.
Fent el mort, somrient sense pensar en res,
en l'aigua més cristal·lina que existeix.
Tot l'hivern recordant aquest blau tan verd,
i aquest sol que pel mar desapareix.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins demà!