No era això, companys, no era això,
pel que varen morir tantes flors,
pel que varen plorar tants anells.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.
No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no es fan ni desfan.
No els garrots sota forma de llei,
no és això, companys, no és això.
Ens diran que ara cal esperar
i esperem, ben segur que esperem.
És l'espera dels que no ens aturarem,
fins que no ens aturarem.
No és això, calgui dir, no és això.
No és això, companys, no és això.
Ens diran que ara cal esperar
i esperem, ben segur que esperem.
És l'espera dels que no ens aturarem,
fins que no ens aturarem.
Fins que no calgui dir, no és això.
No és això, companys, no és això.
Ens diran que ara cal esperar
i esperem, ben segur que esperem.
Ens diran que ara cal esperar, ben segur que esperem.
Ens diran que ara cal esperar.
És l'espera dels que no ens aturarem, fins que no es calgui dir no és això.
No és això, companys, no és això.
No és això, companys, no és això.
No és això.
Companys, no és això.