Dins l'aigua de la font més clara
ben nua s'anava a banyar
quan una ràfaga sobtada
la roba al cel li va llençar.
Va fer-me signes con cirosa
per tal que anés a recollir
per vestir-la pètals de rosa i pàmpols i flors del camí.
I jo amb uns quants pètals de rosa
aviat li vaig fer un cosset nou.
La noia no era gaire grossa i amb una flor n'hi va haver prou.
Fou amb el pàmpol de la vinya
que una faldilla vaig trenar,
però la noia era tan petita que una sola fulla va estar.
Cap a mi els seus braços va estendre
i els llavis per pagar-me el sol,
i tan febrilment els vaig prendre que vaig despullar-la de nou.
El joc va deixar-la encisada
i des d'aquell precís moment
que es banya sovint despullada i prega Déu que faci bé,
que faci bé.