Dins l'aigua de la font més clara,
ben nua s'anava a banyar,
quan una ràfaga sobtada la roba al cel li va llançar.
Va fer-me signes com cirosa per tal que anés a recollir,
per vestir-la pètals de rosa i pàmpols i flors del camí.
I jo amb uns quants pètals de rosa aviat li vaig fer un cosset nou,
la noia no era gaire grossa i amb una flor n'hi va haver prou.
Fou amb el pàmpol de la vinya
que una faldilla vaig trenar,
la noia era tan petita
que una sola fulla va estar.
Cap a mil seus braços va estendre i els llavis per pagar-me el sou,
i tan febrilment els vaig prendre que vaig despullar-la de nou.
El joc va deixar-la encisada i des d'aquell precís moment
que es banya es trobin despullada i prega Déu que faci vent,
que faci vent.