Un 21 de setembre,
que em vas anar a fer punyetes
i d'ençà que quedant a unes hores concretes
mullant el mocador,
t'enyorava el basllum.
Doncs bé, hi tornem a ser i no tinc ni una gota
que em pugui portar als ulls,
no sé pas si se'm nota,
però el 21 de setembre,
avui tant se me'n fum.
Ningú no el veurà més quan cau la fulla morta,
l'esperit desolat que se m'assembla i porta
el dol de cada fulla enyorant el basllum.
Que els cargols de prevert duguin al cementiri,
enguany tots sols la fulla,
jo no aguantaré el ciri.
El 21 de setembre,
avui tant se me'n fum.
Abans obrint els braços com una avioneta,
m'enfilava pel cel per seguir l'horaneta
i trencar-me el clatell enyorant el basllum.
El Club d'Ícars té un membre de menys fa una estona,
la tardor ja no ve quan l'ocell m'abandona.
El 21 de setembre,
avui tant se me'n fum.
Ben lligat amb un tros de faldilles esquives,
conservava al balcó un pom de sempre vives,
que regava de plors
enyorant el basllum.
Crec que el regalaré al primer mort que passi,
ni la pena és eterna,
ja ho veus,
què vols que hi faci,
si el 21 de setembre,
avui tant se me'n fum.
A partir d'ara el tros de cor que encara em resta,
ja no travessarà la frontera funesta.
Bategant a destemps i enyorant el basllum,
el seu foc s'ha apagat i amb la flama,
o et defanyes o amb prou feines podràs rostir quatre castanyes.
El 21 de setembre,
avui tant se me'n fum.
I és molt trist no poder viure trist
sense tu.