Les famelles d'aquella vila,
en un zoo ni petit ni gran,
contemplaven un bon goril·la enfotent-se del que diran.
Amb luxúria cada comara tenia els ulls fixats al lloc,
que rigorosament la mare no em deixa dir,
ni molt ni poc,
«guaita el goril·la!».
De sobte a la presó ben closa on vivia aquell animal,
sobre no sé com se suposa que va ser un fet accidental,
el símion fugir comentava «avui la perdo,
que carat!».
Com haureu suposat parlava de la seva virginitat,
«guaita el goril·la!».
El director del zoo cridava «no us quedeu,
senyores,
aquí,
que el goril·la té una gran fava però no l'ha fet mai servir».
Quan les dones s'assabentaren que aquell goril·la era fedri,
ves per on no aprofitaren i a tota
merda van fugir «guaita el goril·la!».
Aquelles que en concupiscència hi clavaven l'esguargolut,
no van demostrar coherència amb la seva estranya actitud,
que així com hi dos i dos fan quatre,
el goril·la pot ser una amant superior a l'home en el quatre.
Moltes dones us ho diran «guaita el goril·la!».
Tothom en faldilla o sotana fuig d'aquell goril·la trempat,
menys una decrèpita anciana
i un jove jutge uniformat.
En veure que tothom s'escapa,
el quadro humà n'ha accelerat i directe ha posat la grapa
damunt la vella o al magistrat «guaita el goril·la!».
Es deia a la centenària que el meu cos sigui desitjat,
fora una cosa extraordinària i
un fenomen inesperat.
El jutge pensava impassible que algú em prengui per una mona,
és completament impossible aviat comprovar que no.
«guaita el goril·la!».
Suposem que d'aquí una estona,
com el simi et calgui triar entre un jutge i una iaiona,
quin dels dos voldries violar?
Si jo em trobés de forma abrupta entre aquestes dues opcions,
fora la vella, sens cap dubte,
amb qui buidaria els collons?
«guaita el goril·la!».
Però si el simi no té cap taca,
com a amant potent i robust,
en canvi el pobre no destaca per les neurones ni el bon gust,
i en lloc d'optar per la vella,
com farien savis i folls,
va agafar el jutge per l'orella per endur-se'l cap a uns matolls.
«guaita el goril·la!».
El que ara ve és molt delectable,
per desgràcia no m'han deixat explicar-ho,
i és lamentable,
hauríem rigut de bon grat,
perquè el jutge,
enmig de l'orgia,
deia «mama,
i vinc a plorar!»,
com l'home qui al mateix dia havia fet de capità.
«guaita el goril·la!».