Tinc un amic que cuido poc, massa sovint ja ell li veig tot el que sóc.
El meu amic sempre és a prop i dels que tinc ha estat aquest sempre el millor.
Mai no he tingut raça a escoltar-lo massa, fa passar en el temps i ell se'n recén, se'n llunya a poc a poc.
El meu amic té por quan està trist i no endevina quin és la raó que l'amoïna i viu i fa amb la seva sort.
Viu protegit dins el seu món.
Que ha fet tenir de les esquenes de tothom massa camins, se sent molt sol i es van congint i dóna tons i no van lloc.
La seva balança sempre ha de cantar-se.
El meu amic té por quan està trist i no endevina quin és la raó que l'amoïna i viu i fa amb la seva sort.
El meu amic té por quan està trist i no endevina quin és la raó que l'amoïna i viu i fa amb la seva sort.
El meu amic té por quan està trist i no endevina quin és la raó que l'amoïna i viu i fa amb la seva sort.
Mentre reunia estic, aquest amic sóc jo, sóc jo, sóc jo.