Tot i el vent,
a poc a poc,
una vella obre la porta.
Se'ls vol llenya
per fer un foc.
Res més no li importa
que al seu home
se li mor de pura vellesa.
L'ancòlica se'n va
crevassant la boira prima fins al bosc on somia.
Fa temps en qui estima,
en qui estima i se li mor de pura vellesa.
Res no aturarà el camí
de la vella carracona amb dits balbs branques de pi.
Res ni cap persona
que al seu home
se li mor de pura vellesa.
No,
res no l'aturarà
ni la veu que tant l'angoixa tot dient-li que en tornar.
Carregada i coixa,
el seu home ja haurà mort de pura vellesa.
Ni aquesta altra veu cruel que pujant d'ella mateixa
li diu que va ser infidel.
Tant li fa no es queixa
que al seu home se li mor de pura vellesa.