No sé si era mentida o veritat, vam passar pàgina i ens hem creuat.
Després de molt de temps, mil entrebancs, tirem això endavant, endavant.
Tu i jo no tenim pressa, no som com la resta, ho saps, em coneixes, no porto disfressa.
Digues si en vols de veritat.
Em perdo dins els teus ulls marrons, recordo dies que hem compartit, t'espero encara com cada nit.
Ara no queda res i crec que et sento al peix, somrient com de costum, em porta el vent el teu perfum.
Ara no queda res i crec que et sento al peix, somrient com de costum, em porta el vent el teu perfum.
T'he vist als ulls, ganes de viure, semblen dos murs indestructibles.
Mires amunt, quieta, tranquil·la, tots els escuts els he perdut per dir-te.
Tu i jo no tenim pressa, no som com la resta, ho saps, em coneixes, no porto disfressa.
Digues si en vols de veritat.
Em perdo dins els teus ulls marrons, recordo dies que hem compartit, t'espero encara com cada nit.
Ara no queda res i crec que et sento al peix, somrient com de costum, em porta el vent el teu perfum.
Ara no queda res i crec que et sento al peix, somrient com de costum, em porta el vent el teu perfum.


i crec que et sento, et veig
somrient com de costum
em porta el vent el teu perfum
No busquem la sort
no hi creiem encara
portem en la mirada
mil moments que són tresors
ens coneixem les pors
el mateix que ens separa
ens ha provat que ha de passar
Ara no queda res
i crec que et sento, et veig
somrient com de costum
em porta el vent el teu perfum
Ara no queda res
i crec que et sento, et veig
somrient com de costum
em porta el vent el teu perfum
Ara no queda res
i crec que et sento, et veig
somrient com de costum
em porta el vent el teu perfum
Ara no queda res
i crec que et sento, et veig
Sento et veig somrient com de costum, em porta el vent el teu perfum.