Abans de cantar me'n passo una cafeté,
era per tal que s'endugui l'última borratxa.
Era jo,
vinc d'una gent esplèndidament borratxa,
i pel que fa al mam em van alletar amb garnatxa.
Al peu d'una soca vaig néixer jo ben noble,
i no en una col, el vulgar bressol del poble.
I és tal el meu rang que en comptes de sang ben plenes,
de bon mosquetell dins sota la pell les venes.
Si saps el que fas,
si tens un bon nas,
no és broma,
que sobràs de dur per si tens set una poma.
Però en forma d'ampolla i amb una inflor causada,
per la llet d'octubre que dins hi ha acumulada.
En tant al sofrir de nit i de dia
mentre l'infern va negar-li el dret a morar-se al ventre.
D'acord,
la set d'aigua és trista,
però mai un càstig.
Com la set de vi recluny això sí que és dràstic.
Que caigui un roixat de bon priorat fent taques.
Si donessin vi aniria a munyir les vaques.
Senyor, quan veuré el vi omplir nebres i cenes,
tot Déu hi anirà de pet a ofegar les penes.