Els nous rics van al poble a cavall del diner
per comprar noies verges als homes de bé.
Per un preu generós es creuran
amb dret a fer-ne el que voldran.
Però la carn més preuada, la carn de l'Agnès,
se la pinten a l'oli, carmai no s'encés,
per ningú que no arribi amb les mans buides.
I els ulls espurnejants als nous rics,
potser els estranyi,
els entristeixi,
els entristeixi
que una noia amb un cos tan bonic s'ofereixi,
s'ofereixi a qui no té ni on caure mort.
Els nous rics sempre baixen de l'hort,
les noietes com cal, que per or i diamants
s'han venut la floreta al mercat dels encants.
Obedients van i escalfen al llit,
quan els nous rics mouen un dit.
Però la pell de l'Agnès,
però la carn de l'Agnès,
se la pinten a l'oli i no hi poden fer res,
que els favors mai no els pensa torgar a contracor.
Per a l'amor,
els nous rics,
potser els estranyi,
els entristeixi,
els entristeixi
que una noia amb un cos tan bonic s'ofereixi,
s'ofereixi a qui no té ni on caure mort.
Els nous rics sempre baixen de l'hort,
les noietes com cal, són d'acord consistent
i amb la flor garantida per temps permanent,
com les flors de paper o de cartró,
les flors de marbre al Panteó.
Però el cor de l'Agnès,
el gran cor de l'Agnès,
li plau mudar de pell en un tres i no res,
i mai no repetir el mateix to,
no repetir mai una flor.
Per a l'amor,
els nous rics,
potser els estranyi,
els entristeixi,
els entristeixi
que una noia amb un cos tan bonic s'ofereixi,
s'ofereixi a qui no té ni on caure mort.
Els nous rics sempre baixen de l'hort.