Allà on l'espai i el temps no han existit, allà on ho vet, és un destí que no es descret.
Quan es faci de nit, quan ja no calguin les raons per decidir,
allà on no hi ha fronteres que t'allunyin de mi.
Primer, al final del camí, hi ha un món secret perdut en els meus pensaments,
on he trobat les peces d'un rellotge aturat al teu costat,
em trobaràs quan tanquis els ulls.
T'escriuré una cançó, cantaré entre dos mons,
on podrem estimar-nos i serà tan real.
No vull que marxis, marxis, no vull que te'n vagis mai de què.
T'escriuré una cançó, cantaré entre dos mons,
on podrem abraçar-nos i res serà ideal.
No vull que marxis, marxis, no vull que te'n vagis mai de què.
Collons i llocs que vas modificant i el pas dels ans Vou
Color i llocs que vas modificant i el pas dels anys
Reflexes d'un estiu congelat
Que ara em porten a tot
Hi ha un món secret perdut en els meus pensaments
On he trobat les peces d'un rellotge aturat al teu costat
Em trobaràs quan tanquis els ulls
T'escriuré una cançó, cantaré entre dos mons
On podrem estimar-nos i serà tan real
No vull que marxis, marxis
No vull que te'n vagis mai del que
T'escriuré una cançó, cantaré entre dos mons
On podrem abraçar-nos, res serà ideal
No vull que marxis, marxis
No vull que te'n vagis mai del que
I quan et trobi et diré
Entre els records d'aquella nit que ara és fort
És fort, és fort
Filamonets, on has anat?
Et vull trobar
De nou, digue'm com és
Aquest lloc perdut entre dos mons
Dóna'm la clau per respondre les meves preguntes
Filamonets, on has anat?
Et vull trobar
De nou, digue'm com és
Aquest lloc perdut entre dos mons
Dóna'm la clau per respondre les meves preguntes
T'escriuré una cançó, cantaré entre dos mons
On podrem estimar-nos, res serà ideal
On podrem estimar-nos, res serà tan real
No vull que marxis, marxis
No vull que te'n vagis mai del que
T'escriuré una cançó, cantaré entre dos mons
On podrem abraçar-nos, res serà ideal
No vull que marxis, marxis
No vull que te'n vagis mai del que
T'escriuré una cançó, cantaré entre dos mons