La nit, d'una gran bellesa mítica,
li deixava caure al damunt
sus innombrables vels de serena
sense que ella ho percebés.
Com si tota sa sensibilitat
hagués quedat reduïda al toc dolorós
del botó de foc
que li cremava les entranyes.
Com si tota sa sensibilitat
hagués quedat reduïda al toc dolorós
del botó de foc
que li cremava les entranyes.
La lluna havia sortit
i a poc a poc
tot es desfumava
acolorint-se melancònicament
d'un blau-verd
temperat d'aigües marines.
I li vingué un pensament.
Qui sap
si era pecat matar un grill?
Els grills tenen vida
i una vida,
encara que sia de grill,
és una vida.
Estroncar-los, doncs,
aquesta vida abans de son terme natural
és el tort més gros
que se'ls pot fer
perquè cada grill
com cada bèstia que es cria
sobre la terra
no en té que una de vida.
Potser si ho era pecat
matar un grill
i potser pecat més gros
que altres que li havien
semblat molt grossos
fins aleshores.
Allà
a tocar
el peu mateix de les bases
el grill tornar a cantar
repetint
coratjosament
s'única nota
seca
penetrant
ingrata.
No l'havia pas esclafat.
Millor.
Era una vida
i no tindria més que aquella.
Només que una vida
era cert.
El pastor sempre parlava
d'altres vides
de vides estades
que perduraven en aquesta.
Tot lo de centúries enrere
vivia segons s'arrondalles.
Tot el món
era ple de visions
i d'espectres que abegaven
entre cel i terra.
I tot
es barrejava
encara més
i tot es barrejava
encara secretament
a totes les ocorrències.