1, 2, 3, 4...
Els teus ulls són reflexos de lo que sa vida t'ha donat.
Els temps passen a tures, sa locura transcorre més enllà.
Quan ja no queda res a fer, intenta emplar cada matí.
Com les escues fan que llença, m'hi vola i torna gris.
I dius que negres descolor,
i que t'hi vaig jugar sa pell.
I tots ens encenen.
En un moment, tu i te'n fas que no passa pell.
Fabriquen somnis de colors.
Els teus ulls ja no ploren, m'has tocat fons fa molts anys.
Se te cremen ses hores, i els dies passen volant.
Són andunes de vida,
escampades per la mar.
Són peixos que s'unien, fent limonyes a cada instant.
Tu i te vas fer fort esport,
i vas cremar tots els jaunes.
Tu i tu més.
I dius que negres descolor,
I que t'hi vaig jugar sa pell.
Música
I surts a por de ser foscor, un pensament que em diu que no,
quan ja no queda res a fer.
I tot s'encena en un moment, i et fas que no et passa bé,
fabricant somnis de colors.
Música