Vaig sentir l'horitzó com un soroll de fons
i el cor d'aquell senyor i tremolar els aparadors.
Vaig baixar al carrer i, com jo, ja n'érem milers.
Ningú sap què ha passat, hi ha una columna de fum allà baix
i busco entre la gent.
El teu barret vermell i es mou un gat a cels
just davant dels meus peus.
I no contestes i no dius res, m'has dit que tornaves després d'uns cafès.
Tu em petó, m'has dit que era jo el que et protegia quan tot va pitjor.
La segona explosió va trencar els aparadors.
La segona explosió va trencar els aparadors.
La segona explosió va trencar els aparadors.
La segona explosió va trencar els aparadors.



El vol de pols, pot de paper volant pels balcons i el teu barret girant damunt els taxis del davant i jo pel plantat tapant-me el cap.
I no contestes i no dius res, m'has dit que tornaves després d'uns cafès i enmig d'un petó m'has dit que era jo el que et protegia quan tot va pitjor.
I parlen de tu els diaris i les ràdios i la televisió tenen la seva versió.
Vas fer-me un petó just després de l'explosió per dir-me que tot avui anirà millor.
I no contestes i no dius res, m'has dit que tornaves després d'uns cafès i enmig d'un petó m'has dit que tot avui anirà millor.