Pensa
que ha arribat l'hora del teu cant a València.
Temies el moment.
Confessa-ho, temies.
Temies el moment del teu cant a València.
La volies cantar sense solemnitat,
sense mediterrani,
sense grecs ni llatins,
sense picapedrers i sense obra de moro.
La volies cantar d'una manera humil,
encastedat, diríem.
Veies el cant, creixia.
Lentament el miraves creixer com un crepuscle.
Arribava la nit.
No escrivies el cant.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh,
oh, oh.
Una caputxa negra,
texans d'amples,
un mural descolorit.
La vida és una classe a filologia,
on agitavem el tema.
Un sol rosco a l'ancià,
a l'assemblea,
apunts bruts,
cabells daurats.
La vida és un dijous que acabaria al teu pis d'estudiants.
4 espelmes grogues a la cuina,
ombres, nues, plats trencats.
La vida és un cel blau cap al migdia,
quan puja vent malterrat.
Una cançó d'extremo roba estesa.
València entre llamps, sols blancs.
La vida s'encalzui, es tornarà a riure,
cridarà el vent, sentir-nos lliures.
La vida és desitjar tornar a naixer,
córrer tot sol, sentir-te créixer.
La vida és del pretall a les cares,
i una llàgrima incendi a les galtes.
La vida és entendre què he d'aprendre,
aprendre a viure.
La vida és sense tu.
La vida és sense tu.
La vida és mossegar la fruita dolça
a les escales del mercat central.
Pujar per cavallers fins la vall digna,
fumar oblits,
cantar a crits.
La vida és una casa enderrocada,
creu en les hores de serrans.
Amor, humor, respecte a la façana,
poc i metralla a les nostres mans.
La vida és agafar el primer tramvia del pont de Fusta al Cavanyal.
Un nàstil tataronja a les finestres,
un món en guerra als ulls cansats.
La vida és una barca abandonada que vam trobar davant del mar.
Sentir-nos com dos nàufrags a la platja l'últim cop que em vas besar.
La vida és tancar els ulls,
tornar a riure,
cridar al vent,
sentir-nos lliures.
La vida és desitjar tornar a naixer,
córrer tot sol,
sentir-te créixer.
La vida és el que tallen les cares i
una llàgrima incendia a les galtes.
La vida és entendre què he d'aprendre,
aprendre a viure.
La vida és tancar els ulls,
tornar a riure,
cridar al vent,
sentir-nos lliures.
La vida és desitjar tornar a naixer,
córrer tot sol,
sentir-te créixer.
La vida és el que tallen les cares i
una llàgrima incendia a les galtes.
La vida és entendre què he d'aprendre,
aprendre a viure.
La vida sense tu.
Oh-oh-oh-oh-oh.
La vida sense tu.
La vida sense tu.
Oh-oh-oh-oh-oh.
Oh-oh-oh-oh-oh.
La vida sense tu.