Cremem la casa del veí
Menys tenim allò que pensa quan no entenem què diu
Robem el foc, el pa i el vi
Fins i tot quan no ens fa falta l'amunt posat el diu
Per què no t'encem la mà
I desfem el cor?
Camí ple punt de guerra
Per què no ens mirem als ulls
Fem enrere pors i orgulls
I escoltem la *** de l'altre?
Per què no sabem lluitar
Amb l'astúcia d'un ansiar
Contra allò que ara ens separa
Som fills de la mateixa mare
Som germans amb la mateixa sang
I aquest sort que ens il·lumina
I que ens iguala
Que ens alimenta i que ens separa
Surt per tots
Uo, uo, uo
Uo, uo, uo


Mieu, el riu és ple de fang
I fumegen aquells boscos on jugàvem tant
Per què no hem sabut parar?
Si al final eren totes rodes
On són ara els vencedors?
Si el present és espinós
I potser l'aire respirable
Ningú podrà sortir a guanyar
Ni el poble ni el tirà
Quan la història ens impugna
D'error ni riu
Som fills de la mateixa Mare
Som germans amb la mateixa Sant
I aquest sol que ens il·lumina i que ens iguala
Que ens alimenta i que ens afaga
Surt per tots
Per tots
Comptet de tons blavosos
On s'ha escrit cada lletra de la història
Tot allò que hem conegut
El que hem estat i el que hem viscut
Suspesa en el no-res
Com un granet de pols
Som fills de la mateixa Mare
Som germans amb la mateixa Sant
I aquest sol que ens il·lumina i que ens iguala
Que ens alimenta i que ens afaga
Surt per tots
Com un granet de pols
Som fills de la mateixa Mare
Som fills de la mateixa Mare