La nit amaga els nubus
però ja sabem que hi som
Ens deixen diferents
sentir per les colors
El roc és l'esperança
i el verd només dolor
Sortim sense parar aigua
la pluja es queda a casa
i obrim totes les portes
de bat a bat
Sortim sense parar aigua
la pluja es queda a casa
i obrim totes les portes
de bat a bat
Si no perdem el nord
potser guanyem el sud
els llibres que alimenten
els escriuen els pensuts
els llibres que alimenten els escriuen els pensuts
La història és el verà
on tants cops hem caigut
on tants cops hem caigut
ens borra les batjades
ens borra les batjades
de tot el que hem sigut
de tot el que hem sigut
Sortim sense parar aigua
Sortim sense parar aigua
i obrim totes les portes de bat a bat.
Sortim sense faraigua, la pluja es queda a casa
i obrim totes les portes de bat a bat.
Fins on sabrem arribar, la por és la que ho dirà.
Fins quan podrem esperar, que el sol torni a brillar.
Fins on voldrem explicar, els nets que no vivim.
Vindran.
Sortim sense faraigua, la pluja es queda a casa
i obrim totes les portes de bat a bat.
Sortim sense faraigua, la pluja es queda a casa
i obrim totes les portes de bat a bat.
Sortim sense faraigua, la pluja es queda a casa
i obrint totes les portes de bat a bat.
Sortint sense paragua, no plogui, es queda a casa
i obrint totes les portes de bat a bat.