Al mercat central de Figueres,
per qüestions de cebes i alls,
hi havia un combat de botigueres
del qual penso estalviar-me els detalls
amb les motos i una lletera.
Els goripes més sabatots
van acudir-hi amb la falera d'interrompre el joc de calbots.
Però a Figueres,
Roma i Ginebra hi ha relat un costum molt fort,
quan és la bòfia qui ha de rebre que Im i Abel es posen d'acord.
Així doncs,
les dones furioses van llançar-se en tromba contra ells per oferir,
ves quines coses,
un dels espectacles més vells.
Quan vaig veure en perill les vides dels goripes,
vaig aplaudir que per mi la gendarmicida són artistes per descobrir.
Des del balcó de casa meva animava els
faroges boixins per què no concedissin treva,
criden visca i eslògans afins.
Enfermesa a un d'aquells panolis,
una dona el va pellissant fins per dir-li morin els polis,
l'anarquia és el sol llevant.
L'altre agafa un d'aquells gallines i li premsa el cap de cabàs
entre unes cuixes gegantines fins que en surt el cervell pel nas.
Una grassa enorme femella es desprèn dels sostenidors
i matraca cops de mamella els qui es troben als seus radors.
I la llei tomba,
tomba,
tomba i segons opinions solvents
sembla ben bé que la que tomba fou la més vella de tots els temps.
Quan els seus companys de viatge van quedar d'allò més servits,
les dones com a darrer el tratge per tornar
als seus aires tot seguit les femelles.
I us asseguro que el que us diré m'arriba al fons.
Si n'haguessin tingut,
us juro que els haurien tallat els collons.
Si n'haguessin tingut,
us juro que els haurien tallat els collons.