Són les 11 del matí, no em preguntis res, quiet.
És un diumenge, qualsevol.
M'aixeco i vaig de tort.
Hi ha la boca i tinc mal gust,
i tot ho veig morrós.
El cap em va a poc a poc,
mentre no puc parar el meu carai de cor.
M'hauré de
canviar el cervell.
Tot just tocat al tut, començo a rondinar.
Aquell despertador que sempre em sol posar nerviosa.
I a cada nou ratllet brillant em costa més dibuixar.
Les bosses em dien d'un somriure d'abans
que fàcilment sortia d'aquella engruna de Nildor.
Em fa molt mal pensar que el futur és gris,
que es voldria fer en un vedal.
Nildor,
Nildor,
Nildor, Nildor...
Sempre dius que està bé, i a punt d'arribar.
Que ni ens caldrà tornar-nos a emborratxar.
No tens cor a saltar, soc arribant.
Bulla i guardem,
no puc esperar.
Tot just tocat al tut,
començo a rondinar.
Aquell despertador que sempre em sol posar nerviosa.
I a cada nou ratllet brillant em costa més dibuixar.
Les bosses em dien d'un somriure d'abans que
fàcilment sortia d'aquella engruna de Nildor.
Em fa molt mal pensar que el futur és gris,
que es voldria fer en un vedal.
Sempre dius que està bé, i a punt d'arribar.
Que ni ens caldrà tornar-nos a emborratxar.
No tens cor a saltar, soc arribant.
Bulla i guardem,
no puc esperar.