La Dona
Dona, si el cor és de cartró, si són de serradures, a tots igual els té.
Si sols duren un dia, si s'han de fer malbé, tan sols per presumir-la davant dels seus companys.
Després, quan ja se'n cansen, què hi fa que passi a fall?
Si és sols un tros de carn.
Que tiren el vintrany, per això devem penjar-nos, deixar-nos explotar.
I hem d'enganyar l'home com ell després ho fa.
Per què tinc de ser pobra, pauleta del meu cor?
Si jo tenia medis, et vestiria d'or.
Per mi sempre vas maca, per mi sempre fas goig.
Per mi no n'hi ha d'altra, perquè et vesteix l'amor.
No vull, no puc sentir la veu de l'honradès.
Vull viure, vull vestir.
Jo vull tenir diners.
Vull viure, vull vestir.
Vull viure, vull vestir.
Vull viure, vull vestir.
No tinguis el meu moment,
Si no tinguis esperança, no et vull tal com tu vols.
Per tu és sols la recança, per tu ploro tan sols.
Si em perdo és cosa meva, serà la meva sort.
I ploraràs sense treva quan vegis que m'emport.
Ningú s'amor de pena, jo si m'hi moriré.
Si trenco la cadena, jo mai la trencaré.
Adéu maco i oblida'm, adéu que ja vindràs.
Si veus que passo mira'm, deixar-te no puc passar.