El meu poble no és pretensió,
tinc molt mala reputació,
obri el bé com quedi callat,
em miren com a un empestat.
Tanmateix no faig cap barra vessada,
tot fent la viu viu, lluny de la gentada.
Però els descens no poden sofrir qui no segueix el seu camí,
no els descens no poden sofrir qui no segueix el seu camí.
Tothom diu penjaments de mi,
llevat dels muts,
esclar que sí.
Quan passegen una bandera i una cabra li val darrere,
més m'estimo quedar-me al llit,
no és cosa meva aquest brugit.
Penso que a ningú li faig la punyeta,
si em nego a escoltar el timbal i la corneta.
Però els descens no poden sofrir qui no segueix el seu camí,
no els descens no poden sofrir qui no segueix el seu camí.
Tots m'assenyalen amb el dit,
llevat dels mans,
de dia i nit.
Quan veig un xoriço empaitat per un burges gras i suat,
faig una traveta eficaç i es fot de cap als senyores.
Tanmateix em sembla que hi ha pitjors bromes
que deixar fugir un lladregot de pomes.
Però els descens no poden sofrir qui no segueix el seu camí,
no els descens no poden sofrir qui no segueix el seu camí.
Tothom s'envolja en salt damunt,
llevat dels coixos i algun difunt.
No em cal ser bruixot,
ho han de dir per intuir la meva fi.
Trobaran una corda barata i me'n faran una corbata.
Penso que no vaig contra cap axioma,
seguint una ruta que no porta roma.
Però els descens no poden sofrir qui no segueix el seu camí,
no els descens no poden sofrir qui no segueix el seu camí.
Tots em veuran grunxant-me al vent,
llevat del sexe, és evident.