Si et plau amiga, no agafem la seva fletxa
i rebentem l'ull de Cupido.
Massa sacrílegs ho han pagat amb la pròpia felicitat.
No m'anul·lido,
tinc l'honor de no demanar la teva mà.
Al peu d'un pergamí tu i jo no hem de signar.
Deixem oberts tots els carrers,
tu i jo serem dos presoners.
Sota per aula,
que es faci fotre aquell cuiner que lliga els cors a les paelles.
I a la taula tinc l'honor de no demanar la teva mà.
Al peu d'un pergamí tu i jo no hem de signar.
Venus sovint pot envellir,
no entén de greixoneres ni de carmanyoles.
La margarida no la vull pas esfollar sentint el bull de les cassoles.
Tinc l'honor de
no demanar la teva mà.
Al peu d'un pergamí tu i jo no hem de signar.
En desvelar massa un secret,
verd, atractiu i fet i fet,
poc s'imagina.
Com fots la tinta qui posa els mots tendres
enmig dels fulls dels llibres de cuina.
Tinc l'honor de no demanar la teva mà.
Al peu d'un pergamí tu i jo no hem de signar.
Potser descansa aquell qui pot desar
les fosques en un pot de melmelada.
La poma el fruit tan prohibit,
però després té un gust pensit,
es
torna fada.
Tinc l'honor de no demanar la teva mà.
Al peu d'un pergamí tu i jo no hem de signar.
No
em cal servent,
em puc fer el llit i l'advocat el sofregit i
la manida.
Com a promesa eterna cal que pensi en tu fins al final
d'aquesta vida.
Tinc l'honor de no demanar la teva mà.
Al peu d'un pergamí tu i jo no hem de signar.