Ho he oblidat tot de les campanyes,
d'austerritz i de baterro,
d'Itàlia, Prússia i les Espanyes,
de Vallfogona i el Perú.
Però mai de la vida ningú oblidarà
la primera noia que va poder abraçar,
la primera estrangera a qui vam dir de tu.
Pots recordar,
cor meu,
el molt que ens l'estimàvem,
ja fos noia fina o rebuig del carrer,
ja fos una verge o un putot d'estraler.
Te'n recordes d'ella,
no es pot oblidar la primera noia que vas abraçar.
Se'n van anar peripanteres els meus records de la Raquel,
i a la memòria hi tinc goteres per la Maria i la Isabel.
Però mai de la vida ningú oblidarà
la primera noia que va poder abraçar.
Vam fer el millor negoci,
recordeu bé,
cor meu,
canviar amb la virtut per una flor casbada,
ja fos amb gran pompa com la gent de bé,
o bé com els gossos enmig del carrer.
Te'n recordes d'ella,
no es pot oblidar la primera noia que vas abraçar.
Tu que em vas batejar un bon dia amb les aigües del setè cel,
a mi et duc sempre,
a mi fas via darrere del pare Noel.
Que mai de la vida ningú oblidarà la
primera noia que va poder abraçar,
però ho saps fins i coratge,
però quan has d'escollar,
pots recordar,
cor meu,
que fort que bategaves.
Esclar que altres noies després han vingut,
però d'entre tantes com has conegut,
serà la darrera que hauràs d'oblidar,
la primera noia que vas abraçar.