Mai res no està donat a l'home,
ni la força, ni la feblesa, ni el seu cor,
i convençut d'obrir els seus braços
l'ombra que fa és la d'una creu.
I quan vol abraçar el seu oixo el desfà,
la vida és un estrany i dolorós divorci,
l'amor feliç mai no ha existit.
La vida se li assembla a aquells soldats sense armes
que havien equipat per un altre destí,
de què els podrà servir
llevar-se de matí.
Si al vespre es trobaran incerts i desarmats digues tots,
vida meva,
tot contenir les
llàgrimes,
l'amor feliç mai no ha existit.
Ell,
amor meu,
tendre amor meu,
el meu esquins,
et porto dintre meu com un ocell ferit,
i aquells no en saben res i ens van mirant passar.
Per repetir després aquests muts que he
trenat i que pels teus grans ulls moriren
tots seguits,
l'amor feliç mai no ha existit.
Quan has après a viure,
ara ja és massa tard,
que plorin dins la nit alhora els nostres cors.
Pagar unes garrifans ens pot costar molts plans,
que em calen de dissorts per qualsevol cançó,
que em calen de sanglots per una melodia.