Fent com feia en Cioran,
escèptic ben notori,
declaro, fatigat,
del tot desenganyat,
que vull anar pel món amb un sol accessori,
un rètol que tothora em ***,
oreo del coll penjat.
Jo no me'n passo res, tot em sembla irrisori.
Déu diable, paradís,
infern i purgatori,
els bons recompensats i els dolents castigats,
i el cos de Déu alcalde,
present però incorpòrit,
i el vi que esdevé sang,
i els olis consagrats.
Jo no me'n passo res, tot em sembla irrisori.
I la bona aventura,
l'art endevinatori,
les cartes del tarot,
les línies de la mà,
la clau dels somnis i el pèndol oscillatori,
els astres indicant què passarà demà.
Jo no me'n passo res, tot em sembla irrisori.
Les proves indubtables,
allò que és peremptori,
els testimonis dignes d'un crèdit ben patent,
i el bon tracte durant un interrogatori,
i aquells que han confessat ben espontàniament.
Jo no me'n passo res, tot em sembla irrisori.
La presó, el cadafal i algun altre exutori,
i l'eficàcia de tota condemna mort,
i el criminal armat d'un zel expiatori,
que sent remordiments per arribar a bon port.
Jo no me'n passo res, tot em sembla irrisori.
Damunt la tomba, tot discurs exclamatori,
allò d'era un bon fill, bon pare, bon marit,
era el millor de tots,
també el més meritori,
un sant, un tros de pa, el més noble esperit.
Jo no me'n passo res, tot em sembla irrisori.
Aquells que i tot parlant encisen l'auditori,
i el fan plorar i cridar amb esperança i por,
i els mil romansos de qualsevol repertori,
i els morts que sempre calen per a un demà millor.
Jo no me'n passo res, tot em sembla irrisori.
Però em vejo als qui s'ho endinsen com un supositori.