El barri de la ciutat ja dorm, no hi ha renou, ja res és molt.
Els carres foscos surten del malson, d'un gos adormit, boig i ferit.
La lluna blanca s'amaga al terrat, d'un home mut, sol i oblidat.
L'home que calla surt a passejar, no diu cap mot, té el cor cansat.
L'últim bar tanca i queden tres clients, l'amor aposta pel que surti el primer.
Qüestió de sort, l'amor és sec.
Un gat s'espanta perquè m'hi ha agostat, ho dóna el gos, el gos s'ha despertat.
Oh, quin neguit, enyoro el crit.
L'ombre planeja per l'esfalt fred.
D'un car rebrut, humit i fosc, el que recull un passejant de nit,
que pas a pas busca l'oblit.
L'home que calla el duis a dins.
I es queda quan tu ja te'n vas.
No riu ni crida, però pot jugar fort.
Saps que el dinòmic té en el seu joc.
L'últim bar tanca i queden tres clients, l'amor aposta pel que surti el primer.
Qüestió de sort, l'amor és sec.
Un gat s'espanta perquè m'hi ha agostat, ho dóna el gos, el gos s'ha despertat.
Oh, quin neguit, enyoro el crit.

Qüestió de sort, l'amor és sec.
Oh, quin neguit, enyoro el crit.
Oh, quin neguit, enyoro el crit.