Ja som Nadal, ha passat un altre any.
Els carrers s'il·luminen, murets anunciem que és Nadal.
De nou a taula enguany, famílies reunides destapant sorriures.
És Nadal, però on es té l'apagat?
Té el dur ben a la boca, cada brindada.
A soles s'estanarà tot el dia al sofà.
Tan sols en companyia de fotos antigues recordant els que se n'han anat.
Se li entela la vista sempre que les mira.
Fata i mal, i sentions del pis de dalt.
Mentre ningú consola un cor que cadrinyola el Nadal.
No estem d'igual, quan la nostàlgia apaga la màgia.
Sense un costat, i en soledat, sent l'alegria per un instant.
Veiem les cares de Nadal.
I les mans i els plans dimensionades perquè és el dia de Nadal.
Ni costa tant entendre'l al seu voltant.
La força de coratge va omplint el paisatge amb cabells blancs.
Reflectits al mirall.
Que d'un és una imatge del seu carriatge.
S'ha passat mitja vida pencant.
Trempejar l'altra mitja espera el seu dia.
El Nadal no és ben bé igual quan la nostàlgia apaga la màgia.
Sense un costat, i en soledat, sent l'alegria per un instant.
Veiem les cares de Nadal.
I les mans i els plans dimensionades perquè és el dia de Nadal.
Trempejar l'altra mitja espera el seu carriatge.
Trempejar l'altra mitja espera el seu carriatge.
El Nadal no és ben bé igual quan la nostàlgia apaga la màgia.
Sense un costat, i en soledat, sent l'alegria per un instant.
Veiem les cares de Nadal.
I les mans i els plans dimensionades perquè és el dia de Nadal.
El Nadal no és ben bé igual quan la nostàlgia apaga la màgia.
Sense un costat, i en soledat, sent l'alegria per un instant.
Veiem les cares de Nadal.
I les mans i els plans dimensionades perquè és el dia de Nadal.
Que Nadal.
És Nadal.
Ah!