N'hi ha prou de travessar el pont i ja en sabem una aventura,
dom la mà i oblida la son.
Anem a visitar la natura,
l'herba és dolça i no hi ha mosquits,
llancem els esclops a la plana i lleugers igual que els cabrits,
seguim el so de la campana,
ding-dang-dong,
sonen les matines,
per la nostra felicitat.
No ho comentis,
però em propines al vell campaner subornat.
Dom la mà i oblida la son,
correm ja xerit o aixerida,
n'hi ha prou de passar pel pont per trobar una estesa florida
entre totes aquestes flors,
per tu sé quina és la primera,
fa rosella ni de bon tros,
prefereixes la primavera,
en veig un enmig del fullatge,
de bellut com la teva pell,
te l'acullo,
sóc un bon patge,
vull manyagues com un cadell,
n'hi ha prou amb dos o tres salts i ja ballem la tarantella,
ves,
no facis un pas en fals,
dom la mà i avança amb cautela,
també he untat el pastor perquè amb la flauta ens toqui una albada,
així doncs amor,
pren-la i frues de cada gambada,
el teu peu trepitja la molsa si una espina s'hi vol clavar,
va,
no ploris amiga dolça,
amb les dents te l'haig d'arrencar,
estimem-nos tal com vulguem,
no cal que visquem amagats,
i si és un pecat que hi farem,
anirem a l'infern plegats,
n'hi ha prou de passar pel pont,
dom la mà i oblida la son.
n'hi ha prou de passar pel pont,
dom la mà i oblida la son.