El Joan era un pobre pagès, sempre humil, ell sempre honest.
Vivia amb l'hermosa Maria i feia tot perquè sempre menjés.
En canvi el Lluís era molt ric, a ell mai no li va faltar de res.
Com si tot el que ell volgués, en dir-ho als veus ho tingués.
I és que uns tant i altres tan poc.
Però tots feliços tal com som.
Un dia Lluís es va creuar amb la Maria Francesa.
I enamorat es va jurar, m'agafaré del freu més alt.
Aquest temps va haver-hi una guerra.
El Joan, jove i fort, per força va marxar.
En Lluís no era apte per morir.
Això és una merda, tio, has d'aguantar.
Tu eres l'any amb els seus ulls.
La por, l'odi i la tristud.
La Maria se va mirar, com si ja no pogués veure'l mai més.
Llavors el Lluís va aprofitar.
I la Maria va comprar i li va dir.
Sé que m'estaves esperant.
Jo no t'havia oblidat.
Jo et puc donar tot el que vols.
Tinc tot el que puguis desitjar.
Sé que m'estaves esperant.
Jo no t'havia oblidat.
Jo et puc donar tot el que vols.
Tinc tot el que puguis desitjar.
Jo et vull pelar a tu.
Noip!
Noip!
Noip!
Noip!
¡No!
¿Qué es lo que estás PV Sozializando?



Agafa'm a la mà, corre, i no t'ho pensis massa
Ja et donaré el que vols si no tens ara aquesta casa
Jo sé el que tu vols i tu fa temps que ho desitjaves
Pensa el que faràs i com viuràs a partir d'ara
Jo no et donaràs el seu fill, ja ho sabia
Si fos, ho cediria i no m'ho pensaria més
Ja et dono flors i joies, llestes, criats i vestits
Ja et volia donar plata per fer funció i suflir
I la Maria se'l va mirar
I de la mà el va agafar
Anava tan cega amb tants regals
Que sense pensar-se'l, sí, sí, la joia va passar i li va dir
Jo tu ja no puc esperar
Tu fas patir i treballar
I tot el dia jugues amb mi
Molta gent que l'hagi trobat
Jo tu ja no puc esperar
Tu fas patir i treballar
I tot el dia jugues amb mi
Molta gent que l'hagi trobat
Aquest mort pagès sabia que anava a morir
Llavors va dir si morts tu també et morts amb mi
La vas morir i la vas morir
Era una àvia a les flors que ens alberen d'una granit
Quan ella va sortir la va matar sense patir
Amb la mateixa alma es va fer lluntar del cap
Va caure estès a terra amb la Maria al seu costat
La colla de la història, amics meus, reflexioneu
No es vega Joan Morís, sinó que Lluís no està de peu
I en Lluís
Sols va mirar
Va ser d'aquells dies, sí, sí
Que més va tronar
Sols tromava
Em vols estalviar, que per vols que tingués, sí, sí, va ser meravell i es va dir.
Segur que algú m'està esperant, això ho plido jo demà,
amb el que els nois puc comprar, no importa en què hagi de trepitjar.
Segur que algú m'està esperant, això ho plido jo demà,
amb el que els nois puc comprar, no importa en què hagi de trepitjar.
Gràcies.