Ei, tu, corre més que mai, tu, diluï l'espai i els dies que passen.
Ei, tu, crida molt més fort, tu, fes que caigui el nord i el núvol de l'arbre.
I la llum que trenca el vidre atreveix el nostre cor.
Són cristalls tan microscòpics de vida.
Ei, va, torna a començar, va, com si fos demà i ens inventem l'alba.
Ei, tu, és un salt al buit, ja gran complim l'infinit, però el vent ens agafa.
Ei, la mà que ens obre els dies, acaricia el nostre vol.
Són partícules tan plenes de vida.
Ei, tu, crida molt més fort, tu, fes que caigui el nord i els dies que passen.
I la llum que trenca el vidre atreveix el nostre cor.
Són cristalls tan microscòpics, són cristalls fets de vapor.
Ei, la mà que ens obre els dies, acaricia el nostre vol.
Ei, la mà que ens obre els dies, acaricia el nostre vol.
Són partícules tan plenes de vida.
Ei, la mà que ens obre els dies, acaricia el nostre vol.