Que difícil és dir-se adeu, mai t'oblidaré,
quan sents que ja és l'hora, que senzill és estar-se quiet,
però no ens queda temps, ja és tard i vol ploure, anem.
Abans que arribi l'hivern i ens glaci les dents,
ja haguem de sortir corrent.
Farem com els de Ridaura, la deixarem caure,
fins que veiem l'arc al cel.
No hi ha res com trobar l'estiu, tot a cuca viu,
si encara tens corda.
No hi ha res que no puguis fer quan queda caliu,
i ja no vol ploure més.
Anem cap a Cadaqués, a veure la gent,
que ens renti l'esprit pel vent.
Veurem el món dins de l'aigua, entre peixos i algues,
i se'ns cremarà la pell.
Plou i fa sol una cançó d'amor,
i el record d'una porta.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit



Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Anem que arriba l'hivern a veure la gent
que ens renti l'esperit del vent.
Veurem el món des de l'aigua entre peixos i algues
i se'ns cremarà la vent.
Plou i fa sol una cançó de mort
i el record de la teva mirada.
Cels de fulors, et ploré sempre el cor
quan la llum em mulli la cara.
Plou i fa sol una trista cançó de mort
i el record d'una porta tancada.
Cels de fulors, quan em trenques el cor
quan la llum em mulli la cara.
El record de la teva mirada
quan la llum em mulli la cara.