Amb una aixada sobre el muscle,
els llavis prims un dolç cantar,
els llavis prims un dolç cantar,
l'esperit ple de coratge als que ens anava a treballar.
Pobre Martí,
pobra misèria,
caves la terra,
caves el temps.
Per guanyar el pada
cada dia,
des de l'albada fins la nit,
des de l'albada fins la nit,
es barallava amb els terrossos d'arreu del temps i l'infinit.
Pobre Martí,
pobra misèria,
caves la terra,
caves el temps.
Sense deixar entreveure el rostre ni un xic d'enveja ni maldat,
ni un xic d'enveja ni maldat,
els camps dels altres conreava.
Sempre acabant, sempre esllumat.
Pobre Martí,
pobra misèria, caves la terra, caves el temps.
I quan la mort li va fer un signe per deixar l'últim camp lleurat,
per deixar l'últim camp lleurat,
es va acabar
ell mateix en la tomba a curra cuita d'amagar.
Pobre Martí,
pobra misèria,
caves la terra, caves el temps.
Es va acabar ell mateix a la
tomba a curra cuita d'amagar.
A curra cuita d'amagar.
Després se'n va a caçar en silenci
i així ningú fot destorbar.
Pobre Martí,
pobra misèria,
dorm sota terra,
dorm sota el temps.