Quan el cap dels ocells trenqui tot soroll,
tindrà més veu que els mals que em sorden el cor.
Quan s'esbranquin a brastossos per pluges d'estiu,
seran llàgrimes d'emoció d'aquell que el cel riu.
Quan no girin les espes del vell i ruc molí,
seran les meves canes de viure.
Percebrem que no t'ho he de tenir,
no t'ho puc tenir, no t'ho puc tenir.
Per què no t'ho puc tenir?
I quan no girin les espes del vell i ruc molí,
no t'ho puc, no t'ho puc tenir.
I quan no girin les espes del vell i ruc molí,