Només som un impàs,
un trànsit, un enllaç,
un laps entre sa mort i es naixement.
Anem a gaudir,
per tant,
de ses banalitats,
per rebatre que sigui un poc condescendent...
avui.
avui.
No em fa falta,
no m'importa gaire,
no em fa falta encara derribar.
A veure,
jo no puc preveure el que
vendrà demà.
Aprendré a ballar
de ball d'estemporal,
com sa lluna que encara està creixent.
Mentre hi sigui,
sé que sempre seguiré prenent.
No em fa falta,
no m'importa gaire,
no em fa falta encara derribar.