No sempre sóc la que somriu, ni sóc ja amaga allò que sent.
Jo sóc com l'aigua transparent, sóc lluny.
No sóc el que tu vols de mi, ni sóc allò que els altres fan.
Jo sóc les coses que he callat.
Sóc llum, sóc llum, sóc llum.
Les burro els ulls i em diu que jo sóc llum.
Sóc llum, sóc llum, sóc llum, sóc llum.
No sóc la pell que em sobra el cos, ni sóc el rostre de desig.
Jo sóc la veu que viu en mi.
Sóc llum, sóc llum, sóc llum.
Les burro els ulls i em diu que jo sóc llum, sóc llum.
Sóc llum, sóc llum, sóc llum.
Sóc llum, sóc llum, sóc llum, sóc llum.
Les burro els ulls i em diu que jo sóc llum, sóc llum, sóc llum, sóc llum.
Que les paraules no, no marxen amb el vent i el pet d'aquelles peus m'apaga el foc.
Però allunyo els ulls del món i escric les meves lleis.
Trenco allòs d'aplert, jo vull ser llum.
No, no, no, no.
Sóc llum, sóc llum, sóc llum.
Sóc llum.
Les burro els ulls i em diu que jo sóc llum, sóc llum, sóc llum.
Jo sóc l'estrella que al final
trobarà el seu lloc de nou.
Enmig del cel jo vull brillar.