Sola
Fins a la forca
Sola
Fa massa temps
Morta de por
Sola
Busca i no troba
En els seus captins
La raó
I amb l'enemic
Ficat a nit
S'esborrona
Sola
Quan es cargola
Sota els seus peus
Sola
De dolor
Sap ser quan vol
L'home més dolç
Fa volar-li el seny
Però quan l'alcohol
Li en negra el pols
Fa del cel
L'enemic
Sola


Inferno.
Tot anava tan bé i poc, s'esperàvem que venia.
Quan va arribar el primer cop, ja no van parar, ja mai més van parar.
Ell li ha jurat que acabia, però ella ja no el creu.
Per fi ha fet fora avui el cor i li ha dit adéu.
Pur l'al وجat de l'anànego.
Un 67 i un seis de morts,

Fins aquí el Víctor e jo launched.
Som elullant.
Fins demà!