Avui quan em llevi
el primer de tots.
Cafè amb llet,
torrades,
petons,
bon dia,
senyors,
sabeu que n'hi ha per tothom.
Obrim les finestres
i tots els balcons,
que aquest corrent d'aire d'estiu ens refresqui a tots,
mirant-nos com el primer cop.
Sóc el
que sóc
i hi havia moltes més opcions
d'aquells carrers,
aquestes cançons.
Bado permanente,
això ja no és gol.
Catedrals, places i portals,
espais virtuals,
transformats en camps de futbol.
En un petit barri,
el vell mig de tot,
baixen per l'escala il·lusions, aromes,
colors,
els esglaons de dos en dos.
Som el que som
i hi havia moltes més opcions
d'aquells carrers,
aquestes cançons.
Som el
que som i hi havia moltes més opcions
d'aquells carrers,
aquestes cançons.