Tant de bo que les ferides que ara em couen com el foc
alimentin melodies fetes des del fons del cor
que la veu que ara ressona tremolosa al contratemps
mai no oblidin les estones atrapats sota la pell
Tant de bo
Tant de bo que aquestes aigües que embolcallen el meu cos
tinguin l'aire de llevant i aquella olor a sang i amor
que no hi surin mai més vides, ni banderes, ni colors
que s'enduguin amb una ara el dolor que impregna el cor
Tant de bo
Tant de bo

Tant de bo
Tant de bo
Tant de bo que el temps ho endreci
que no ens aturin, que ja no ens callin
que no ens puguin mai la por
Tant de bo que les paraules que avui embrullen dintre els dits
marxin de la violència
que han viscut els nostres ulls
que puguem canviar la força
per l'aroma d'un clavell
Tant de bo
Tant de bo
Tant de bo
Tant de bo
Tant de bo
Tant de bo
Tant de bo
Tant de bo
Tant de bo
Tant de bo
Ens roben, ens trenquen i ens tornen al niu
I ens busquen quan pensen que el temps no és perdut
Les seves butxaques, el nostre camí
Les peces que ens manquen, el seu nou destí
Buller ànimes pures que parlin clar
I dones que governin un nou demà
Conviure per riure i escriure un futur
Tant de bo, tant de bo
Tant de bo
Tant de bo
Tant de bo
Tant de bo
Tant de bo que el temps ho endreci