I ara què, i ara què, tu què m'has de dir, flash i fins morir, i ara què, i ara què, no fallo cap tir, m'ha cregut ara el ring.
Avui estic feliç, m'és igual si el món s'acaba, despert i tranquil, al meu llit tinc la més guapa.
Rien a magis fins a les tantes, tu quantes, surt el sol després de la tempesta.
I és que el papa ja ho deia, i tenia raó, quan deia que la plata no et farà millor, o no millor, i seguiríem a la plaça.
Sóc el professor que odien tots els trapeus de l'aula, i ara què, si ens paren pel carrer.
I ara què, i ara què, si ens paren pel carrer.
I ara què, nena fem paper, i ara què, si tot està bé, tot està bé, em va bé ser el primer.
Que la ciutat ens quedi petita, que tot l'any sigui estiu dolç i evita, la pell pintada, els caixos de per vida, flash i l'any que sortia.
I ara penso en tu, David Day, surto del head, jo canto tu pell, ho faig per la gang, mai per la fem.
No t'enganyaré, no t'enganyaré, miro fa un any i ara em quedo like damn, ja no m'importa el que digui la gent, sempre fidel a la sort i mai per darrere.
I ara sempre la feis, la menció al carrer, nena sempre brillaré.
I ara què, i ara què, tu què m'has de dir, flash i fins morir.
I ara què, sent el game, no fallo cap tir, m'agraeure en el ring.
I ara què, si ens paren pel carrer, i ara què, nena fem paper, i ara què, si tot està bé, tot està bé, em va bé ser el primer.
I ara què, i ara què, si ens paren pel carrer.
I tenia raó, dins la menció o al carrer, nena sempre brillaré.