Tu fas que el temps s'aturi, tu fas que el nord es torni sud,
només tu tombes tots els murs.
Tu fas fugir les penes, tu fas que tot tingui un sentit,
fas que s'encengui aquesta nit.
Si estic amb tu sento que cada demà serà millor que ahir,
fas que les nits s'allarguin hores i hores i que els dos cremem per dins,
somiem fent ballar les estrelles al nostre compàs.
I és que tu fas que allà a l'entardida hi hagi un clima tropical,
només amb la mira t'interroques qualsevol imperi medieval.
Un somriure pot acabar amb el pitjor dels meus mals.
Tu seràs la tempesta que s'endurà la por
i que mai més tornarà.
Seràs la meva sort.
Tu seràs la conquesta dels dies que vindran
i seràs aquelles nits que mai hem oblidat.
Tu fas que el temps s'aturi,
tu fas que el nord es torni sud,
només tu tombes tots els murs.
Tu fas fugir les penes,
tu fas que tot tingui un sentit,
fas que s'encengui aquesta nit.
Tu ho fas d'un dilluns, un divendres,
fas brotar flors al desert,
fas reflotar el tritànic un altre cop perquè destrossi l'isaberg,
fas que tres, sis, cinc dies l'any siguin com primavera.
I és que tan sols tu ets capaç d'escalfar el meu hivern,
tu em fas pecar i després m'arrenques de les portes de l'infernis
i estic amb tu més igual,
igual que perdem l'últim tren.
Tu seràs la tempesta que s'endurà la por
i que mai més tornarà,
seràs la meva sort.
Tu seràs la conquesta dels dies que vindran
i seràs aquelles nits que mai hem oblidat.
Uah!
Que mai hem oblidat?
Que mai hem oblidat?
Que mai hem oblidat?
Que mai hem oblidat?
Que mai hem oblidat?
Que mai hem oblidat?
Que mai hem oblidat?
Que mai hem oblidat.
Que mai hem oblidat.