Ara, ara, ara...
Un, dos...
Vaig passant de llarg a cases de ciutat
i molts metres de pals d'electricitat
I el fum que vaig traient s'allunya com un tren
Bord d'un gos lligat és l'únic que se sent
I no sé pas on vaig, però
és que tampoc busco cap lloc
I van passant senyals i
no n'hi ha cap que em porti enlloc
i enrere va quedant l'asfalt trepitjat
i a la nevera els iogurts han caducat
I endavant cada línia és com un nou pas
mentre estan volant les factures del gas
I no sé pas on vaig, però
és que tampoc busco cap lloc
I van passant senyals i


i van passant senyals i
passant senyals i no n'hi ha cap que em porti enlloc.
Si per un moment puc volar amb el vent sobre el mar,
com un estel de l'esmeralda.
Si per un instant sóc als ulls d'un nen just abans
de jugar a fer i amagar.
Un estel de l'esmeralda.