Dormint està el vell voler, amb ses veles aplegades,
el mariner vigilant es guarda en un tendre horatge.
Vells records, vells sentiments, ni de ca ni d'amistat.
Aquell port el fan tornar on passava la seva infància.
Osa proa a l'horitzó, desplegant mil veles blanques,
i navega amarellat, impulsat per l'aventada.
El teu pas, formós veler, deixes vols d'escoma blanca,
les onades de la mar, l'engronxant la teva passa.
Bufa vent, bufa vent fort, tu coneixes m'allorança.
Vell veler, torna'm a port, de ma terra t'anima,
des del port vull escoltar el ressò de les campanes,
despertant els mariners, augurant un mar de calma.
Retrobaré vells amics, corajant una tonada,
amb les flames del cremat que perfumen la cantada.
Osa proa a l'horitzó, desplegant mil veles blanques,



i navega amarellat, impulsat per l'aventada.
El teu pas, formós veler, deixes vols d'escoma blanca,
les onades de la mar, l'engronxant la teva passa.
Bufa vent, bufa vent fort, tu coneixes m'allorança.

Bufa ben fort, tu coneixes m'allorant-se.
Vell baler, torna'm a port, de ma terra tan aïmada.
De ma terra tan aïmada.
Bufa ben fort, tu coneixes m'allorant-se.