Meva, la culpa és meva de tot, no hi ha manera, no trobo res que m'ajudi a oblidar
i res que m'ajudi a sortir d'aquí i viure una vida normal.
Creu-me, poder mirar amb certa ironia, amb certa tendresa i amb certa nostàlgia el passat.
Creu-me, no sé què fer ni què dir, no tinc paraules ni en busco.
Creu-me, no sé què fer ni què dir, no tinc paraules ni en busco.
Sé que el que he fet, ho he fet jo i ara es no canviarà el meu passat.
Hi ha coses que et queden i coses que et marquen, hi ha coses que no oblides mai.
Com puc sortir d'aquí? Com puc trobar el camí?
Com puc deixar-lo enrere? Com puc sortir d'aquí?
Com puc sortir d'aquí?
Com puc treure el meu gat?
Com puc treure el meu gat?
Com puc treure el meu gat?
Com puc treure el meu gat?
Com puc treure el meu gat?
Hi ha coses que ens queden i coses que ens marquen
Hi ha coses que no oblidarem
Mira'm, si almenys sóc conscient del que he fet
La vida m'agafa i em treu d'aquí
Hi ha un cert eidomia, un cert de tendresa
Que miro i recordo al passar