Neva, la culpa és neva de tot, no hi ha manera, no trobo res que m'ajudi a oblidar,
ni res que m'ajudi a sortir d'aquí i viure una vida normal.
Poder mirar amb certa ironia, amb certa tendresa,
i amb certa tendresa, i amb certa tendresa,
i amb certa nostàgia al passat.
Creu-me, no sé què fer ni què dir,
no tinc paraules ni en busco,
que sé que el que he fet l'he fet jo.
I ja res no canviarà,
canviarà el meu passat.
Hi ha coses que et queden,
i coses que et marquen,
i hi ha coses que no oblides mai.
Com puc sortir d'aquí?
Com puc trobar el camí?
Com puc deixar-ho enrere?
Com puc sortir d'aquí?
Com puc sortir d'aquí?
Com puc sortir d'aquí?
Com puc sortir d'aquí?


Com puc sortir d'aquí?
Com puc sortir d'aquí?
Com puc sortir d'aquí?
Com puc sortir d'aquí?
Hi ha coses que ens queden
Hi ha coses que ens marquen
Hi ha coses que no oblidaré
Mira
Si almenys sóc conscient del que ve
La vida m'agafa i em treu d'aquí
I amb certa ironia, amb certa tendresa
Em miro i recordo el passat
I amb certa tendresa
I amb certa tendresa
I amb certa tendresa
I amb certa tendresa
I amb certa tendresa
I amb certa tendresa
I amb certa tendresa
I amb certa tendresa
I amb certa tendresa
I amb certa tendresa
I amb certa tendresa
I amb certa tendresa

I amb certa tendresa
I amb certa tendresa
I amb certa tendresa
I amb certa tendresa
I amb certa tendresa
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!